Reseña

Un idioma és el dipòsit de la memòria collectiva dels seus parlants, el tret definidor que els fa compartir identitat i sentit de pertinença. I és alhora el reflex dels conflictes socials que han patit com a grup diferenciat, internament i de portes enfora. Ambdues dimensions estan molt presents en la història de la llengua catalana.
Una llengua sense estat propi, però amb més parlants que habitants tenen alguns països de la Unió Europea. Una llengua amb una rica tradició literària, que ha sobreviscut als canvis socials, culturals i tecnològics, a les persecucions polítiques i als reptes comunicatius. Una llengua exposada a la despersonalització, que sha enriquit, tanmateix, pel contacte amb altres idiomes i per lacolliment de població immigrada. Explicar aquests contrasts, integrar-los en un relat extens, dels orígens incerts a lactualitat més polèmica, és lobjectiu daquesta segona edició de la Història de la llengua catalana, que corregeix i posa al dia la versió anterior.
Cada capítol aborda un període ben delimitat de la història lingüística, en el triple vessant de les formes de la llengua, els usos comunicatius i les actituds ideològiques. A més, shi estudia la reflexió lingüística i linterès codificador que el català ha suscitat en cada moment, fins arribar a la normativització i lestandardització contemporànies. Els autors han resumit lestat de les recerques i els debats historiogràfics sobre cada etapa.
En aquest esforç, han mirat deludir tant lerudició prolixa com lapriorisme interpretatiu, han concedit una atenció equilibrada, duna banda, als condicionants socials, econòmics, polítics i culturals de la llengua en relació al dinamisme intern daquesta, i, de laltra, a levolució particular de cada un dels territoris que constitueixen la comunitat lingüística catalana, amb priorització de les etapes històriques més recents.